Documents 1.b: Aprenentatge en col•laboració

De eTwinning

(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(→Consideraciones Prácticas)
Línia 1: Línia 1:
-
''Volver a [[Unidad 1]]''
+
''Tornar a la [[Unidad 1]]''
-
== El Aprendizaje en Colaboración en los Proyectos eTwinning ==
+
== L'Aprenentatge en Col·laboració en els Projectes eTwinning ==
-
En el aprendizaje en colaboración la actividad se estructura de forma que los alumnos trabajan juntos, aprendiendo unos de otros; se hace, pues, necesaria la interacción y la participación de todos. De esta manera,  se consigue que el alumno se sienta responsable de su aprendizaje y del resto del grupo.  
+
En l'aprenentatge en col·laboració l'activitat s'estructura de manera que els alumnes treballen junts, aprenent els uns dels altres; es fa, doncs, necessària la interacció i la participació de tots. D'aquesta manera,  s'aconsegueix que l'alumne se senti responsable del seu aprenentatge i de la resta del grup.  
-
El aprendizaje en colaboración no es la única forma de aprender, sino una estrategia más. Existe cierto consenso en admitir que mejora la motivación, el rendimiento, las habilidades sociales y las estrategias de aprendizaje de los alumnos. Este tipo de aprendizaje suele ser especialmente adecuado cuando un grupo de alumnos trabaja en torno a un proyecto en el que la colaboración de todos los integrantes resulta necesaria para la consecución del objetivo propuesto. Como veremos, ésta es la situación de partida de muchos de los proyectos que se desarrollan en el marco de la acción eTwinning.
+
L'aprenentatge en col·laboració no és l'única forma d'aprendre, sinó una estratègia més. Hi ha un cert consens a admetre que millora la motivació, el rendiment, les habilitats socials i les estratègies d'aprenentatge dels alumnes. Aquest tipus d'aprenentatge sol ser especialment adequat quan un grup d'alumnes treballa entorn d'un projecte en el qual la col·laboració de tots els integrants resulta necessària per a la consecució de l'objectiu proposat. Com veurem, aquesta és la situació de partida de molts dels projectes que es desenvolupen en el marc de l'acció eTwinning.
-
El aprendizaje en colaboración no consiste únicamente en formar grupos de alumnos y esperar a que aprendan. En comparación con otras formas de aprendizaje, se hace aún más necesario el diseño de la actividad a partir de un currículum basado en proyectos, unos materiales adecuados y una supervisión por parte del profesor de los procesos que tienen lugar en el grupo de alumnos: desarrollo de las actividades planificadas, participación de todos los miembros, negociaciones de conflictos, roles asumidos por los alumnos...
+
L'aprenentatge en col·laboració no consisteix únicament a formar grups d'alumnes i esperar que aprenguin. En comparació amb altres formes d'aprenentatge, es fa encara més necessari el disseny de l'activitat a partir d'un currículum basat en projectes, uns materials adequats i una supervisió per part del professor dels processos que tenen lloc en el grup d'alumnes: desenvolupament de les activitats planificades, participació de tots els membres, negociacions de conflictes, rols assumits pels alumnes...
-
Esta forma de aprendizaje se fundamenta en la teoría del constructivismo situado. La teoría general del constructivismo establece que el aprendizaje es un proceso en el que el conocimiento se construye a partir del conocimiento previo del individuo integrando y asimilando el nuevo de forma activa, siendo el alumno protagonista de su propio aprendizaje. El constructivismo situado incorpora a esta teoría general la dimensión social del aprendizaje, resaltando la importancia que tiene la interacción entre compañeros y con el profesor en el proceso de construcción del conocimiento.  
+
Aquesta forma d'aprenentatge es fonamenta en la teoria del constructivisme situat. La teoria general del constructivisme estableix que l'aprenentatge és un procés en el qual el coneixement es construeix a partir del coneixement previ de l'individu integrant i assimilant el coneixement nou de forma activa, sent l'alumne protagonista del seu propi aprenentatge. El constructivisme situat incorpora a aquesta teoria general la dimensió social de l'aprenentatge, destaca la importància que té la interacció entre companys i amb el professor en el procés de construcció del coneixement.  
-
Frente a enfoques más cognitivos donde se considera que el alumno construye su aprendizaje individualmente mediante la interacción con el currículum, el fenómeno o el problema, se considera que el conocimiento se construye necesariamente en situaciones que proporcionan experiencias concretas que permiten al alumno explorar y reflexionar con los compañeros y el profesor.
+
Davant d'enfocaments més cognitius en què es considera que l'alumne construeix el seu aprenentatge individualment a través de la interacció amb el currículum, el fenomen o el problema, es considera que el coneixement es construeix necessàriament en situacions que proporcionen experiències concretes que permeten a l'alumne explorar i reflexionar amb els companys i el professor.
-
== Qué es y cómo organizar la colaboración ==
+
== Què és i com organitzar la col·laboració ==
-
La colaboración en un proyecto es algo más que la mera comunicación o coordinación entre los participantes. Debe ser un elemento esencial en el proyecto, una forma de entender y organizar todo el proceso, desde su planteamiento inicial hasta su conclusión. Esta colaboración puede darse en varios niveles, todos ellos complementarios. La riqueza y variedad en las interacciones entre los participantes es lo que marca, en la mayoría de las ocasiones, la calidad de un proyecto. En general, no estamos acostumbrados a trabajar de forma colaborativa. Al principio, intentar organizar un proyecto de esta forma puede parecer complicado, pero en el fondo no se trata más que de replantear las metodologías y objetivos, asumir que debemos renunciar a ciertas dinámicas habituales en el aula a cambio de abarcar otras que tradicionalmente están ausentes. Cuando empezamos a trabajar con una estructura de colaboración, vemos enseguida que es una forma fácil, eficiente y motivadora tanto para alumnos como para profesores.
+
La col·laboració en un projecte és més que la mera comunicació o coordinació entre els participants. Ha de ser un element essencial en el projecte, una forma d'entendre i organitzar tot el procés, des del plantejament inicial fins a la conclusió. Aquesta col·laboració pot donar-se en diversos àmbits, tots complementaris. La riquesa i varietat en les interaccions entre els participants és el que marca, la majoria de les vegades, la qualitat d'un projecte. En general, no estem acostumats a treballar de manera col·laborativa. Al principi, intentar organitzar un projecte d'aquesta forma pot semblar complicat, però en el fons només es tracta de replantejar les metodologies i objectius, assumir que hem de renunciar a certes dinàmiques habituals a l'aula a canvi d'abastar unes altres que tradicionalment estan absentes. Quan comencem a treballar amb una estructura de col·laboració, veiem de seguida que és una forma fàcil, eficient i motivadora tant per als alumnes com per als professors.
-
Lo fundamental es negociar a partir de las ideas iniciales, encontrar unos objetivos, contenidos y metodologías que quieran –y puedan- ser asumidas por todos. En definitiva, dar con un diseño final y un desarrollo del proyecto que sea obra de todos los participantes y en el que todos se encuentren cómodos y se sientan identificados.
+
És fonamental negociar a partir de les idees inicials, trobar uns objectius, continguts i metodologies que vulguin –i puguin- ser assumits per tots. En definitiva, trobar un disseny final i un desenvolupament del projecte que sigui obra de tots els participants i en el qual tots es trobin còmodes i se sentin identificats.
-
Algunas líneas de colaboración pueden y deben darse entre:
+
Algunes línies de col·laboració poden donar-se i han de donar-se entre:
-
• '''Profesores coordinadores'''.
+
• '''Professors coordinadors'''.
-
Es fundamental la negociación y el buen entendimiento entre los profesores responsables del proyecto. Los currículos pueden ser muy diversos en todos los países participantes y debemos asegurarnos de que las necesidades nuestras y las de nuestros socios son compatibles. Eso no implica necesariamente encontrar un profesor con ideas idénticas a las nuestras. El concepto de intercurricularidad puede extenderse también a los coordinadores; un proyecto sobre medio ambiente puede desarrollarse desde las áreas de ciencias, ética y economía, y cada una tener como responsable a un socio de un país distinto. No es la identidad, sino la complementariedad el factor principal que debe tenerse en cuenta.
+
És fonamental la negociació i el bon enteniment entre els professors responsables del projecte. Els currículums poden ser molt diversos en tots els països participants i hem d'assegurar-nos que les nostres necessitats i les dels nostres socis són compatibles. Això no implica necessàriament trobar un professor amb idees idèntiques a les nostres. El concepte d'intercurricularitat pot estendre's també als coordinadors; un projecte sobre medi ambient pot desenvolupar-se des de les àrees de ciències, ètica i economia, i cadascuna tenir com a responsable un soci d'un país diferent. No és la identitat, sinó la complementarietat el factor principal que ha de tenir-se en compte.
-
• '''Grupos de profesores'''.
+
• '''Grups de professors'''.
-
Dentro de cada centro es habitual que se requiera en mayor o menor medida la participación de otros profesores. Ésta no tiene que suceder necesariamente con el mismo grado de implicación y compromiso en todos los casos. Podemos necesitar la presencia continua de profesores de otras áreas o grupos, o bien aportaciones puntuales para actividades concretas.
+
Dins de cada centre és habitual que es requereixi en major o menor mesura la participació d'altres professors. Aquesta no ha d’ocórrer necessàriament amb el mateix grau d'implicació i compromís en tots els casos. Podem necessitar la presència contínua de professors d'altres àrees o grups, o bé aportacions puntuals per a activitats concretes.
-
• '''Profesores y alumnos'''.
+
• '''Professors i alumnes'''.
-
Lo normal es que la mayoría de nuestros alumnos, sobre todo a partir de determinada edad, dominen algunas herramientas básicas como correo electrónico o programas de mensajería instantánea –como Skype-. También es probable que algunos sepan crear y gestionar otras herramientas como blogs o wikis, además de tener cierto dominio de programas de edición de textos o multimedia ¿Por qué no preguntarles qué saben hacer? Podemos contar con su colaboración en todos los niveles del proyecto; no sólo como alumnos destinatarios, sino también como creadores de contenidos o diseñadores. Seguramente, aportarán ideas nuevas y, sobre todo, se sentirán mucho más implicados en el proyecto.
+
Normalment, la majoria dels nostres alumnes, sobretot a partir de determinada edat, dominen algunes eines bàsiques com ara correu electrònic o programes de missatgeria instantània –com Skype-. També és probable que alguns sàpiguen crear i gestionar altres eines com blogs o wikis, a més de tenir un cert domini de programes d'edició de textos o multimèdia Per què no preguntar-los què saben fer? Podem comptar amb la seva col·laboració en tots els nivells del projecte; no solament com a alumnes destinataris, sinó també com a creadors de continguts o dissenyadors. Segurament, aportaran idees noves i, sobretot, se sentiran molt més implicats en el projecte.
-
• '''Alumnos del mismo centro'''.
+
• '''Alumnes del mateix centre'''.
-
Podremos conseguir una mayor motivación en los alumnos si los hacemos partícipes activos de su propio aprendizaje. Para esto, el trabajo en grupo es una herramienta especialmente útil. La forma de organizar el trabajo en un proyecto debe ser variada y adaptarse a cada actividad concreta. Aunque el trabajo individual puede ser muy adecuado para algunas actividades, la organización en grupo fomentará destrezas sociales y de autoaprendizaje. Tanto si se hace en parejas o en grupos mayores, el profesor debe ayudar a los alumnos a establecer una división de tareas que resulte eficaz y equilibrada, así como proporcionar las fuentes para obtener la información y supervisar la calidad y corrección de los trabajos. Trabajar en grupo permite aprovechar mejor las destrezas de los alumnos; tareas como búsqueda de información, redacción, edición y publicación, presentación pública, etc. pueden asignarse según se ajusten a las características y conocimientos de cada uno.
+
Podrem aconseguir més motivació en els alumnes si els fem partícips actius del seu propi aprenentatge. Per afer-ho, el treball en grup és una eina especialment útil. La forma d'organitzar el treball en un projecte ha de ser variada i adaptar-se a cada activitat concreta. Encara que el treball individual pot ser molt adequat per a algunes activitats, l'organització en grup fomentarà destreses socials i d'autoaprenentatge. Tant si es fa en parelles o en grups més grans, el professor ha d'ajudar els alumnes a establir una divisió de tasques que resulti eficaç i equilibrada, i també a proporcionar les fonts per a obtenir la informació i supervisar la qualitat i correcció dels treballs. Treballar en grup permet aprofitar millor les destreses dels alumnes; tasques com ara recerca d'informació, redacció, edició i publicació, presentació pública, etc. poden assignar-se segons com s'ajustin a les característiques i coneixements de cadascun.
-
• '''Alumnos de los distintos centros'''.
+
• '''Alumnes dels diferents centres'''.
-
Éste es el elemento central en un proyecto eTwinning. Si queremos desarrollar en nuestros alumnos competencias lingüísticas, interculturales y sociales, debemos organizar el proyecto de forma que se haga necesaria la interacción entre los alumnos de distintos centros. No se limita esto a elaborar materiales de forma paralela y luego compararlos en el aula. Podemos aumentar el nivel de conocimiento mutuo y de colaboración si elegimos las actividades adecuadas. Así, si prevemos actividades de comunicación entre ellos (por correo, Chat, foros, etc.), podemos diseñarlas con unos objetivos claros y bien definidos. Ante un intercambio de correos en los que los alumnos se presentan, podemos pedirles que elaboren un documento de texto o una presentación de diapositivas comparándose con el grupo de alumnos del otro centro. Eso les obligaría a pedir y ofrecer información concreta y que permita dichas comparaciones. Este mecanismo de intercambio de información, negociación de contenidos y elaboración conjunta de un documento común puede aplicarse a cualquier producto final que queramos elaborar. Así mismo, si queremos hacer algún tipo de competición por equipos, podemos organizarlos con miembros de distintas nacionalidades, de forma que el compañero sea el que esté al otro lado del ordenador y no el alumno de la mesa contigua.  
+
Aquest és l'element central en un projecte eTwinning. Si volem desenvolupar en els nostres alumnes competències lingüístiques, interculturals i socials, hem d'organitzar el projecte de manera que es faci necessària la interacció entre els alumnes de diferents centres. No es limita això a elaborar materials de forma paral·lela i després comparar-los a l'aula. Podem augmentar el nivell de coneixement mutu i de col·laboració si triem les activitats adequades. Així, si preveiem activitats de comunicació entre ells (per correu, xat, fòrums, etc.), podem dissenyar-les amb uns objectius clars i ben definits. Davant un intercanvi de correus en els quals els alumnes es presenten, podem demanar-los que elaborin un document de text o una presentació de diapositives per a comparar-se amb el grup d'alumnes de l'altre centre. Això els obligaria a demanar i oferir informació concreta i que permeti aquestes comparacions. Aquest mecanisme d'intercanvi d'informació, negociació de continguts i elaboració conjunta d'un document comú pot aplicar-se a qualsevol producte final que vulguem elaborar. Així mateix, si volem fer algun tipus de competició per equips, podem organitzar-los amb membres de diferents nacionalitats, de manera que el company sigui el que estigui a l'altre costat de l'ordinador i no l'alumne de la taula contigua.  
-
Cuando analizamos proyectos con un grado notable de colaboración, podemos observar que, no sólo se consiguen los objetivos previstos, sino que otros factores como la motivación o la calidad final de los materiales elaborados aumentan considerablemente.
+
Quan analitzem projectes amb un grau notable de col·laboració, podem observar que, no sols s'aconsegueixen els objectius previstos, sinó que altres factors com la motivació o la qualitat final dels materials elaborats augmenten considerablement.
-
== El Aprendizaje en Colaboración Apoyado por el Ordenador ==
+
== L'Aprenentatge en Col·laboració amb el suport de l'ordinador ==
-
Como su nombre indica, incorpora las posibilidades de las TIC al modelo mencionado anteriormente. Éste tiene especial importancia en los proyectos ''eTwinning'', donde la colaboración entre dos centros de dos países distintos tiene lugar necesariamente a través de las TIC.
+
Com el seu nom indica, incorpora les possibilitats de les TIC al model esmentat anteriorment. Aquest té especial importància en els projectes ''eTwinning'', en què la col·laboració entre dos centres de dos països diferents té lloc necessàriament a través de les TIC.
-
Gracias a las TIC, el concepto trabajar juntos cobra un nuevo significado porque es posible trabajar con una escuela situada a miles de kilómetros a través del correo electrónico o con un experto en un tema concreto a través de un chat; de esta forma, los muros del centro escolar dejan de ser una limitación física para tener acceso a recursos y personas, bien del entorno cercano a la escuela o más allá de éste.  
+
Gràcies a les TIC, el concepte treballar junts adquireix un nou significat perquè és possible treballar amb una escola situada a milers de quilòmetres a través del correu electrònic o amb un expert en un tema concret a través d'un xat; d'aquesta manera, els murs del centre escolar deixen de ser una limitació física per a tenir accés a recursos i persones, ja sigui de l'entorn proper a l'escola o més enllà d'aquest.  
-
Además de las nuevas posibilidades de comunicación, las TIC proporcionan nuevas formas de sustentar y fomentar el trabajo en colaboración por la capacidad de éstas para acceder y tratar la información. Por ejemplo, el que todas las intervenciones en un foro permanezcan (en contraposición a las intervenciones habladas), que se pueda volver sobre ellas, contestarlas, matizarlas... ofrece más oportunidades de colaboración (al margen de que los participantes estén en la misma aula o no), y también de aprender a asimilar la construcción de un discurso donde los argumentos intentan estar justificados, son rebatidos y vueltos a elaborar.  
+
A més de les noves possibilitats de comunicació, les TIC proporcionen noves formes de sustentar i fomentar el treball en col·laboració per la capacitat d'aquestes per a accedir i tractar la informació. Per exemple, el fet que totes les intervencions en un fòrum es mantinguin (en contraposició a les intervencions parlades), que es pugui tornar-hi, contestar-les, matisar-les... ofereix més oportunitats de col·laboració (al marge que els participants estiguin a la mateixa aula o no), i també d'aprendre a assimilar la construcció d'un discurs en què els arguments intenten estar justificats, són rebatuts i tornats a elaborar.  
-
Otro ejemplo importante son las plataformas de trabajo colaborativo, como la que se ofrece en el portal ''eTwinning'' a los centros hermanados y denominada ''TwinSpace''. Es un espacio virtual común en Internet para los miembros del proyecto; allí podemos almacenar, organizar, corregir y compartir documentación e información (en forma de documentos de texto, imágenes, avisos, etc.) de una forma muy ágil, sin papeles y accesible en todo momento y desde cualquier lugar, algo difícil de imaginar en un contexto escolar tradicional.
+
Un altre exemple important són les plataformes de treball col·laboratiu, com la que s'ofereix en el portal ''eTwinning'' als centres germanats i denominada ''TwinSpace''. És un espai virtual comú en Internet per als membres del projecte; allí podem emmagatzemar, organitzar, corregir i compartir documentació i informació (en forma de documents de text, imatges, avisos, etc.) d'una manera molt àgil, sense papers i accessible en tot moment i des de qualsevol lloc, cosa difícil d'imaginar en un context escolar tradicional.
-
== Consideraciones Prácticas ==
+
== Consideracions pràctiques ==
-
Afrontar de forma realista el modelo de Aprendizaje en Colaboración Apoyado por el Ordenador en el caso de los proyectos eTwinning requiere conocer aspectos prácticos del trabajo diario en la clase que conviene tener en cuenta:  
+
Afrontar de forma realista el model d'Aprenentatge en Col·laboració amb el suport de l'ordinador en el cas dels projectes eTwinning requereix conèixer aspectes pràctics del treball diari a classe que convé tenir en compte:  
-
'''Organizativos'''
+
'''Organitzatius'''
-
Los profesores que participan en experiencias en las que los alumnos trabajan en grupos con ordenadores observan que el control de la clase es muy distinto del habitual. El alumno tiene delante el ordenador, que es a su vez una fuente de información (además del profesor) y un importante foco de atención (y a veces de distracción), lo cual origina con frecuencia situaciones incómodas (según lo describen los propios profesores), pues se produce, por un lado, una pérdida de autoridad del profesor en cuanto que deja de ser la única fuente de información y, por otro, también se pierde el control de lo que los alumnos están haciendo.  
+
Els professors que participen en experiències en les quals els alumnes treballen en grups amb ordinadors observen que el control de la classe és molt diferent de l'habitual. L'alumne té davant l'ordinador, que és al seu torn una font d'informació (a més del professor) i un important focus d'atenció (i, de vegades, de distracció), cosa que origina amb freqüència situacions incòmodes (segons ho descriuen els mateixos professors), ja que es produeix, d'una banda, una pèrdua d'autoritat del professor perquè deixa de ser l'única font d'informació i, d’una altra banda, també es perd el control del que els alumnes estan fent.  
-
Esta situación evoluciona normalmente, pasadas una sesión o dos (después de que se establezcan unas normas en clase y una planificación cuidadosa del trabajo que se va a realizar  con los ordenadores...), hacia lo que suele ser la situación más normal: el profesor asume que tiene el papel de facilitar y organizar el trabajo de los grupos, y el alumno, a su vez, entiende su papel activo de forma responsable.
+
Aquesta situació evoluciona normalment, passades una sessió o dues (després que s'estableixin unes normes a classe i una planificació acurada del treball que es farà amb els ordinadors...), cap al que sol ser la situació més normal: el professor assumeix que té el paper de facilitar i organitzar el treball dels grups, i l'alumne, al seu torn, entén el seu paper actiu de forma responsable.
-
'''Curriculares'''
+
'''Curriculars'''
-
Muy relacionado con el anterior, está la necesidad de contar con, o preparar un, currículum basado en proyectos, de forma que el desarrollo del proyecto cubra aquellos aspectos curriculares que nos marquemos como objetivo, expresados de forma general (por ejemplo, el manejo escrito de la lengua extranjera) y concreta (por ejemplo, el conocimiento del concepto de pirámide de población). Esto orientará y facilitará el trabajo de nuestros alumnos. Es también importante prever que el trabajo con proyectos suele generar productos en forma de dossieres, materiales gráficos, etc., bien en formato tradicional o multimedia (páginas web, grabaciones de vídeo, etc.).
+
En relació amb el que s’acaba d’exposar, hi ha la necessitat de tenir o preparar un currículum basat en projectes, de manera que el desenvolupament del projecte cobreixi els aspectes curriculars que ens marquem com a objectiu, expressats de manera general (per exemple, el maneig escrit de la llengua estrangera) i concreta (per exemple, el coneixement del concepte de piràmide de població). Això orientarà i facilitarà el treball dels nostres alumnes. És també important preveure que el treball amb projectes sol generar productes en forma de dossiers, materials gràfics, etc., en format tradicional o en format multimèdia (pàgines web, enregistraments de vídeo, etc.).
-
El proyecto debe servir a las necesidades curriculares de todos los participantes. La comunicación entre los socios previa al inicio del proyecto es fundamental, ya que hay una gran variedad en los currículos de los distintos países. Señalábamos arriba que no es necesario encontrar un socio que esté impartiendo los mismos contenidos, con los mismos objetivos, a alumnos de la misma edad que los nuestros. Es la complementariedad de los objetivos, y no su igualdad, el objetivo fundamental que debemos buscar.
+
El projecte ha de servir a les necessitats curriculars de tots els participants. La comunicació entre els socis prèvia a l'inici del projecte és fonamental, ja que hi ha una gran varietat en els currículums dels diferents països. Assenyalàvem abans que no és necessari trobar un soci que estigui impartint els mateixos continguts, amb els mateixos objectius, a alumnes de la mateixa edat que els nostres. És la complementarietat dels objectius, i no la igualtat d’aquests, l'objectiu fonamental que hem de buscar.
-
'''Tecnológicos'''
+
'''Tecnològics'''
-
En la planificación de nuestro proyecto debemos contar con las tecnologías disponibles en nuestro centro escolar: ordenadores, ancho de banda de acceso a Internet, software adecuado para nuestro proyecto (clientes de correo electrónico, tratamiento de imágenes, etc.). Si no se encuentran disponibles en nuestra aula deberemos garantizar el acceso al aula de informática, a cañones proyectores...  
+
En la planificació del nostre projecte hem de disposar de les tecnologies disponibles en el nostre centre escolar: ordinadors, ample de banda d'accés a Internet, programari adequat per al nostre projecte (clients de correu electrònic, tractament d'imatges, etc.). Si no es troben disponibles a la nostra aula haurem de garantir l'accés a l'aula d'informàtica, a canons projectors...  
-
También deberemos familiarizarnos con su manejo previamente. Además debemos analizar cuál es el valor añadido que estas tecnologías aportarán en su integración en nuestro proyecto, tanto en cuanto a la necesaria comunicación con otro centro, como en lo que las herramientas aportan por sí mismas; por ejemplo, el permitir el acceso a cierta información en Internet. No es necesario contar con un gran equipamiento en el centro; lo fundamental cuando diseñamos un proyecto es tener una idea adecuada de las posibilidades, tanto en equipos como accesibilidad o conocimientos informáticos y ajustar el diseño del proyecto a esas circunstancias.
+
També haurem de familiaritzar-nos amb el maneig d’aquests prèviament. A més, hem d'analitzar quin és el valor afegit que aquestes tecnologies aportaran en la seva integració en el nostre projecte, tant quant a la comunicació necessària amb un altre centre, com en el que les eines aporten per si mateixes; per exemple, permetre l'accés a certa informació en Internet. No és necessari tenir un gran equipament en el centre; l’aspecte fonamental quan dissenyem un projecte és tenir una idea adequada de les possibilitats, tant en equips com en accessibilitat o coneixements informàtics, i ajustar el disseny del projecte a aquestes circumstàncies.
-
'''Pedagógicos'''
+
'''Pedagògics'''
-
Las actividades que planteemos con nuestros alumnos dentro del desarrollo de nuestro proyecto seguirán los principios del aprendizaje en colaboración en muchos casos, pero es importante no olvidar que en los proyectos ''eTwinning'' la colaboración no sólo se establece entre los alumnos de nuestro aula, sino también con los del aula del centro hermano del otro país. Por ello, debemos ser cuidadosos para que ese contacto no se limite únicamente a un intercambio de materiales acabados o información entre los dos países, sino que también se produzca la interacción y participación entre las dos clases (valorando la información recibida del otro centro, integrándola en nuestro trabajo, aportando nuestra opinión, ...) y persiguiendo algún objetivo común que haga necesaria esa colaboración.
+
Les activitats que plantegem amb els nostres alumnes dins del desenvolupament del nostre projecte seguiran els principis de l'aprenentatge en col·laboració en molts casos, però és important no oblidar que en els projectes ''eTwinning'' la col·laboració no només s'estableix entre els alumnes de la nostra aula, sinó també amb els de l'aula del centre germà de l'altre país. Per això, hem de ser acurats perquè aquest contacte no es limiti únicament a un intercanvi de materials acabats o informació entre els dos països, sinó que també es produeixi la interacció i participació entre les dues classes (valorant la informació rebuda de l'altre centre, integrant-la en el nostre treball, aportant la nostra opinió...) i perseguint algun objectiu comú que faci necessària aquesta col·laboració.
-
== Trabajo en grupos ==
+
== Treball en grups ==
-
Para desarrollar un proyecto eTwinning no es obligatorio establecer grupos de trabajo con los alumnos; eso depende de si los contenidos a desarrollar se prestan a esta metodología y de si el profesor quiere o no utilizarla. Sin embargo,  la gran mayoría de los proyectos se están llevando a cabo mediante trabajo en grupos.
+
Per a desenvolupar un projecte eTwinning no és obligatori establir grups de treball amb els alumnes; això depèn de si els continguts que s’han de desenvolupar es presten a aquesta metodologia i de si el professor vol o utilitzar-la o no. No obstant això,  la gran majoria dels projectes s'estan duent a terme a través de treball en grups.
-
Trabajar de esta forma tiene ventajas significativas como, por ejemplo, que los estudiantes aprenden mejor porque participan activamente en el proceso de aprendizaje, tienen una mayor comprensión del tema y retienen la información por más tiempo.  
+
Treballar d'aquesta manera té avantatges significatius com, per exemple, que els estudiants aprenen millor perquè participen activament en el procés d'aprenentatge, tenen una comprensió més gran del tema i retenen la informació per més temps.  
-
''Pautas generales del trabajo colaborativo.''
+
''Pautes generals del treball col·laboratiu.''
-
• Es necesario que el profesor haga saber a los alumnos desde el principio que van a trabajar en grupo y cuáles son las técnicas que usará, además de informarles de la importancia y beneficios del aprendizaje en colaboración.
+
• És necessari que el professor faci saber als alumnes des del principi que treballaran en grup i quines són les tècniques que usarà, a més d'informar-los de la importància i beneficis de l'aprenentatge en col·laboració.
-
• El profesor debe planear cada etapa del trabajo en grupo; hay que decidir qué temas, áreas o proyectos pueden presentarse, cómo organizar los grupos de alumnos, y además, explicarles cómo se les evaluará.
+
• El professor ha de planejar cada etapa del treball en grup; cal decidir quins temes, àrees o projectes poden presentar-se, com organitzar els grups d'alumnes, i a més, explicar-los com se'ls avaluarà.
-
• Es necesario crear tareas que requieran interdependencia, explicar la importancia de trabajar en grupo para llegar a un fin concreto, asignar a los alumnos tareas según sus habilidades y asegurarse de que el trabajo esté equitativamente repartido con el fin de que todos aporten su parte al resultado final.
+
• És necessari crear tasques que requereixin interdependència, explicar la importància de treballar en grup per arribar a una finalitat concreta, assignar als alumnes tasques segons les seves habilitats i assegurar-se que el treball estigui equitativament repartit amb la finalitat que tots aportin la seva part al resultat final.
-
• Se pueden formar muchos tipos de grupos dependiendo de las circunstancias: homogéneos o heterogéneos, grandes o pequeños, etc. En todo caso los grupos formados se pueden ir reestructurando durante el desarrollo del proyecto, tanto para adaptarlos a las sucesivas actividades como para remediar aquellos casos en los que no funcionen como sería deseable.
+
• Es poden formar molts tipus de grups depenent de les circumstàncies: homogenis o heterogenis, grans o petits, etc. En tot cas, els grups formats es poden reestructurar durant el desenvolupament del projecte, tant per adaptar-los a les successives activitats com per remeiar els casos en els quals no funcionin com seria desitjable.
-
• Tengamos en cuenta que, al usar herramientas de comunicación y plataformas de trabajo colaborativo, los grupos pueden estar formados por alumnos de distintos centros. Esto enriquecerá notablemente el proyecto, al introducir no sólo el necesario uso de las TIC para la comunicación, sino también un importante factor intercultural en los procesos de negociación.
+
• Tinguem en compte que, quan s’usen eines de comunicació i plataformes de treball col·laboratiu, els grups poden estar formats per alumnes de diferents centres. Això enriquirà notablement el projecte, pel fet d’introduir no solament el necessari ús de les TIC per a la comunicació, sinó també un important factor intercultural en els processos de negociació.
-
• Actuación del profesor. Cuando se trabaja en grupos de colaboración, el profesor tienen el papel de facilitar las cosas; es un mediador. Así mismo, también ha de ayudar al grupo a deshacerse de los fallos conceptuales, falsos supuestos y razonamientos erróneos. Por lo tanto, una vez que los grupos están formados y los estudiantes trabajando, el profesor debe intervenir como recurso y guía, dándole pistas para que vayan descubriendo por si mismos y reorganizando las tareas según los descubrimientos de los alumnos y según el propio funcionamiento del grupo.
+
• Actuació del professor. Quan es treballa en grups de col·laboració, el professor té el paper de facilitar les coses; és un mediador. Així mateix, també ha d'ajudar el grup a desfer-se dels errors conceptuals, supòsits falsos i raonaments erronis. Per tant, una vegada que els grups estan formats i els estudiants estan treballant, el professor ha d'intervenir com a recurs i guia, donar-los pistes perquè descobreixin per si mateixos i reorganitzar les tasques segons els descobriments dels alumnes i segons el funcionament del grup.
-
Lo primero que ha de hacer el profesor una vez formados los grupos, es cerciorarse de que todos los miembros comprendan lo que se pretende que hagan y de que han identificado la información disponible y decidido si ésta es suficiente. A continuación ha de intervenir en los grupos consiguiendo que se hagan preguntas del tipo ¿por qué?, ¿cómo?, ¿qué?, ¿dónde?,...
+
El primer que ha de fer el professor una vegada formats els grups, és cerciorar-se que tots els membres comprenguin el que es pretén que facin i que han identificat la informació disponible i han decidit si aquesta és suficient. A continuació ha d'intervenir en els grups i aconseguir que es facin preguntes del tipus per què?, com?, què?, on?...
-
En el proceso de avance en el trabajo, las preguntas que al principio se planteaban los alumnos se van a ir convirtiendo en preguntas más específicas que en muchos casos necesitarán de nuevos enfoques y el profesor tendrá que redirigir el trabajo.
+
En el procés d'avançament en el treball, les preguntes que al principi es plantejaven els alumnes es convertiran en preguntes més específiques que en molts casos necessitaran nous enfocaments i el professor haurà de redirigir el treball.
-
El profesor debe actuar como supervisor y evaluador, comprobando que los alumnos cumplen con sus tareas en el grupo, que los contenidos se están trabajando correctamente y que el grupo como tal está en condiciones de cumplir los objetivos planteados. Esto otorga una especial importancia a la evaluación continua. Si el grupo no funciona como se espera, el profesor debe, con la colaboración de los alumnos, descubrir cuáles son las causas y aplicar los remedios convenientes: provocar y dirigir una reflexión interna en el grupo, reestructurar el reparto de tareas o modificar su composición.
+
El professor ha d'actuar com a supervisor i avaluador, comprovar que els alumnes compleixen les seves tasques en el grup, que els continguts s'estan treballant correctament i que el grup com a tal està en condicions de complir els objectius plantejats. Això atorga una especial importància a l'avaluació contínua. Si el grup no funciona com s'espera, el professor, amb la col·laboració dels alumnes, ha de descobrir quines són les causes i aplicar els remeis convenients: provocar i dirigir una reflexió interna en el grup, reestructurar el repartiment de tasques o modificar-ne la composició.
-
''Volver a [[Unidad 1]]''
+
''Tornar a la [[Unidad 1]]''

Revisió de 14:46, 13 gen 2010

Tornar a la Unidad 1


Contingut

L'Aprenentatge en Col·laboració en els Projectes eTwinning

En l'aprenentatge en col·laboració l'activitat s'estructura de manera que els alumnes treballen junts, aprenent els uns dels altres; es fa, doncs, necessària la interacció i la participació de tots. D'aquesta manera, s'aconsegueix que l'alumne se senti responsable del seu aprenentatge i de la resta del grup.

L'aprenentatge en col·laboració no és l'única forma d'aprendre, sinó una estratègia més. Hi ha un cert consens a admetre que millora la motivació, el rendiment, les habilitats socials i les estratègies d'aprenentatge dels alumnes. Aquest tipus d'aprenentatge sol ser especialment adequat quan un grup d'alumnes treballa entorn d'un projecte en el qual la col·laboració de tots els integrants resulta necessària per a la consecució de l'objectiu proposat. Com veurem, aquesta és la situació de partida de molts dels projectes que es desenvolupen en el marc de l'acció eTwinning.

L'aprenentatge en col·laboració no consisteix únicament a formar grups d'alumnes i esperar que aprenguin. En comparació amb altres formes d'aprenentatge, es fa encara més necessari el disseny de l'activitat a partir d'un currículum basat en projectes, uns materials adequats i una supervisió per part del professor dels processos que tenen lloc en el grup d'alumnes: desenvolupament de les activitats planificades, participació de tots els membres, negociacions de conflictes, rols assumits pels alumnes...

Aquesta forma d'aprenentatge es fonamenta en la teoria del constructivisme situat. La teoria general del constructivisme estableix que l'aprenentatge és un procés en el qual el coneixement es construeix a partir del coneixement previ de l'individu integrant i assimilant el coneixement nou de forma activa, sent l'alumne protagonista del seu propi aprenentatge. El constructivisme situat incorpora a aquesta teoria general la dimensió social de l'aprenentatge, destaca la importància que té la interacció entre companys i amb el professor en el procés de construcció del coneixement.

Davant d'enfocaments més cognitius en què es considera que l'alumne construeix el seu aprenentatge individualment a través de la interacció amb el currículum, el fenomen o el problema, es considera que el coneixement es construeix necessàriament en situacions que proporcionen experiències concretes que permeten a l'alumne explorar i reflexionar amb els companys i el professor.

Què és i com organitzar la col·laboració

La col·laboració en un projecte és més que la mera comunicació o coordinació entre els participants. Ha de ser un element essencial en el projecte, una forma d'entendre i organitzar tot el procés, des del plantejament inicial fins a la conclusió. Aquesta col·laboració pot donar-se en diversos àmbits, tots complementaris. La riquesa i varietat en les interaccions entre els participants és el que marca, la majoria de les vegades, la qualitat d'un projecte. En general, no estem acostumats a treballar de manera col·laborativa. Al principi, intentar organitzar un projecte d'aquesta forma pot semblar complicat, però en el fons només es tracta de replantejar les metodologies i objectius, assumir que hem de renunciar a certes dinàmiques habituals a l'aula a canvi d'abastar unes altres que tradicionalment estan absentes. Quan comencem a treballar amb una estructura de col·laboració, veiem de seguida que és una forma fàcil, eficient i motivadora tant per als alumnes com per als professors.

És fonamental negociar a partir de les idees inicials, trobar uns objectius, continguts i metodologies que vulguin –i puguin- ser assumits per tots. En definitiva, trobar un disseny final i un desenvolupament del projecte que sigui obra de tots els participants i en el qual tots es trobin còmodes i se sentin identificats.

Algunes línies de col·laboració poden donar-se i han de donar-se entre:

• Professors coordinadors. És fonamental la negociació i el bon enteniment entre els professors responsables del projecte. Els currículums poden ser molt diversos en tots els països participants i hem d'assegurar-nos que les nostres necessitats i les dels nostres socis són compatibles. Això no implica necessàriament trobar un professor amb idees idèntiques a les nostres. El concepte d'intercurricularitat pot estendre's també als coordinadors; un projecte sobre medi ambient pot desenvolupar-se des de les àrees de ciències, ètica i economia, i cadascuna tenir com a responsable un soci d'un país diferent. No és la identitat, sinó la complementarietat el factor principal que ha de tenir-se en compte.

• Grups de professors. Dins de cada centre és habitual que es requereixi en major o menor mesura la participació d'altres professors. Aquesta no ha d’ocórrer necessàriament amb el mateix grau d'implicació i compromís en tots els casos. Podem necessitar la presència contínua de professors d'altres àrees o grups, o bé aportacions puntuals per a activitats concretes.

• Professors i alumnes. Normalment, la majoria dels nostres alumnes, sobretot a partir de determinada edat, dominen algunes eines bàsiques com ara correu electrònic o programes de missatgeria instantània –com Skype-. També és probable que alguns sàpiguen crear i gestionar altres eines com blogs o wikis, a més de tenir un cert domini de programes d'edició de textos o multimèdia Per què no preguntar-los què saben fer? Podem comptar amb la seva col·laboració en tots els nivells del projecte; no solament com a alumnes destinataris, sinó també com a creadors de continguts o dissenyadors. Segurament, aportaran idees noves i, sobretot, se sentiran molt més implicats en el projecte.

• Alumnes del mateix centre. Podrem aconseguir més motivació en els alumnes si els fem partícips actius del seu propi aprenentatge. Per afer-ho, el treball en grup és una eina especialment útil. La forma d'organitzar el treball en un projecte ha de ser variada i adaptar-se a cada activitat concreta. Encara que el treball individual pot ser molt adequat per a algunes activitats, l'organització en grup fomentarà destreses socials i d'autoaprenentatge. Tant si es fa en parelles o en grups més grans, el professor ha d'ajudar els alumnes a establir una divisió de tasques que resulti eficaç i equilibrada, i també a proporcionar les fonts per a obtenir la informació i supervisar la qualitat i correcció dels treballs. Treballar en grup permet aprofitar millor les destreses dels alumnes; tasques com ara recerca d'informació, redacció, edició i publicació, presentació pública, etc. poden assignar-se segons com s'ajustin a les característiques i coneixements de cadascun.

• Alumnes dels diferents centres. Aquest és l'element central en un projecte eTwinning. Si volem desenvolupar en els nostres alumnes competències lingüístiques, interculturals i socials, hem d'organitzar el projecte de manera que es faci necessària la interacció entre els alumnes de diferents centres. No es limita això a elaborar materials de forma paral·lela i després comparar-los a l'aula. Podem augmentar el nivell de coneixement mutu i de col·laboració si triem les activitats adequades. Així, si preveiem activitats de comunicació entre ells (per correu, xat, fòrums, etc.), podem dissenyar-les amb uns objectius clars i ben definits. Davant un intercanvi de correus en els quals els alumnes es presenten, podem demanar-los que elaborin un document de text o una presentació de diapositives per a comparar-se amb el grup d'alumnes de l'altre centre. Això els obligaria a demanar i oferir informació concreta i que permeti aquestes comparacions. Aquest mecanisme d'intercanvi d'informació, negociació de continguts i elaboració conjunta d'un document comú pot aplicar-se a qualsevol producte final que vulguem elaborar. Així mateix, si volem fer algun tipus de competició per equips, podem organitzar-los amb membres de diferents nacionalitats, de manera que el company sigui el que estigui a l'altre costat de l'ordinador i no l'alumne de la taula contigua.

Quan analitzem projectes amb un grau notable de col·laboració, podem observar que, no sols s'aconsegueixen els objectius previstos, sinó que altres factors com la motivació o la qualitat final dels materials elaborats augmenten considerablement.

L'Aprenentatge en Col·laboració amb el suport de l'ordinador

Com el seu nom indica, incorpora les possibilitats de les TIC al model esmentat anteriorment. Aquest té especial importància en els projectes eTwinning, en què la col·laboració entre dos centres de dos països diferents té lloc necessàriament a través de les TIC. Gràcies a les TIC, el concepte treballar junts adquireix un nou significat perquè és possible treballar amb una escola situada a milers de quilòmetres a través del correu electrònic o amb un expert en un tema concret a través d'un xat; d'aquesta manera, els murs del centre escolar deixen de ser una limitació física per a tenir accés a recursos i persones, ja sigui de l'entorn proper a l'escola o més enllà d'aquest.

A més de les noves possibilitats de comunicació, les TIC proporcionen noves formes de sustentar i fomentar el treball en col·laboració per la capacitat d'aquestes per a accedir i tractar la informació. Per exemple, el fet que totes les intervencions en un fòrum es mantinguin (en contraposició a les intervencions parlades), que es pugui tornar-hi, contestar-les, matisar-les... ofereix més oportunitats de col·laboració (al marge que els participants estiguin a la mateixa aula o no), i també d'aprendre a assimilar la construcció d'un discurs en què els arguments intenten estar justificats, són rebatuts i tornats a elaborar.

Un altre exemple important són les plataformes de treball col·laboratiu, com la que s'ofereix en el portal eTwinning als centres germanats i denominada TwinSpace. És un espai virtual comú en Internet per als membres del projecte; allí podem emmagatzemar, organitzar, corregir i compartir documentació i informació (en forma de documents de text, imatges, avisos, etc.) d'una manera molt àgil, sense papers i accessible en tot moment i des de qualsevol lloc, cosa difícil d'imaginar en un context escolar tradicional.

Consideracions pràctiques

Afrontar de forma realista el model d'Aprenentatge en Col·laboració amb el suport de l'ordinador en el cas dels projectes eTwinning requereix conèixer aspectes pràctics del treball diari a classe que convé tenir en compte:

Organitzatius

Els professors que participen en experiències en les quals els alumnes treballen en grups amb ordinadors observen que el control de la classe és molt diferent de l'habitual. L'alumne té davant l'ordinador, que és al seu torn una font d'informació (a més del professor) i un important focus d'atenció (i, de vegades, de distracció), cosa que origina amb freqüència situacions incòmodes (segons ho descriuen els mateixos professors), ja que es produeix, d'una banda, una pèrdua d'autoritat del professor perquè deixa de ser l'única font d'informació i, d’una altra banda, també es perd el control del que els alumnes estan fent. Aquesta situació evoluciona normalment, passades una sessió o dues (després que s'estableixin unes normes a classe i una planificació acurada del treball que es farà amb els ordinadors...), cap al que sol ser la situació més normal: el professor assumeix que té el paper de facilitar i organitzar el treball dels grups, i l'alumne, al seu torn, entén el seu paper actiu de forma responsable.

Curriculars

En relació amb el que s’acaba d’exposar, hi ha la necessitat de tenir o preparar un currículum basat en projectes, de manera que el desenvolupament del projecte cobreixi els aspectes curriculars que ens marquem com a objectiu, expressats de manera general (per exemple, el maneig escrit de la llengua estrangera) i concreta (per exemple, el coneixement del concepte de piràmide de població). Això orientarà i facilitarà el treball dels nostres alumnes. És també important preveure que el treball amb projectes sol generar productes en forma de dossiers, materials gràfics, etc., en format tradicional o en format multimèdia (pàgines web, enregistraments de vídeo, etc.).

El projecte ha de servir a les necessitats curriculars de tots els participants. La comunicació entre els socis prèvia a l'inici del projecte és fonamental, ja que hi ha una gran varietat en els currículums dels diferents països. Assenyalàvem abans que no és necessari trobar un soci que estigui impartint els mateixos continguts, amb els mateixos objectius, a alumnes de la mateixa edat que els nostres. És la complementarietat dels objectius, i no la igualtat d’aquests, l'objectiu fonamental que hem de buscar.

Tecnològics

En la planificació del nostre projecte hem de disposar de les tecnologies disponibles en el nostre centre escolar: ordinadors, ample de banda d'accés a Internet, programari adequat per al nostre projecte (clients de correu electrònic, tractament d'imatges, etc.). Si no es troben disponibles a la nostra aula haurem de garantir l'accés a l'aula d'informàtica, a canons projectors...

També haurem de familiaritzar-nos amb el maneig d’aquests prèviament. A més, hem d'analitzar quin és el valor afegit que aquestes tecnologies aportaran en la seva integració en el nostre projecte, tant quant a la comunicació necessària amb un altre centre, com en el que les eines aporten per si mateixes; per exemple, permetre l'accés a certa informació en Internet. No és necessari tenir un gran equipament en el centre; l’aspecte fonamental quan dissenyem un projecte és tenir una idea adequada de les possibilitats, tant en equips com en accessibilitat o coneixements informàtics, i ajustar el disseny del projecte a aquestes circumstàncies.

Pedagògics

Les activitats que plantegem amb els nostres alumnes dins del desenvolupament del nostre projecte seguiran els principis de l'aprenentatge en col·laboració en molts casos, però és important no oblidar que en els projectes eTwinning la col·laboració no només s'estableix entre els alumnes de la nostra aula, sinó també amb els de l'aula del centre germà de l'altre país. Per això, hem de ser acurats perquè aquest contacte no es limiti únicament a un intercanvi de materials acabats o informació entre els dos països, sinó que també es produeixi la interacció i participació entre les dues classes (valorant la informació rebuda de l'altre centre, integrant-la en el nostre treball, aportant la nostra opinió...) i perseguint algun objectiu comú que faci necessària aquesta col·laboració.

Treball en grups

Per a desenvolupar un projecte eTwinning no és obligatori establir grups de treball amb els alumnes; això depèn de si els continguts que s’han de desenvolupar es presten a aquesta metodologia i de si el professor vol o utilitzar-la o no. No obstant això, la gran majoria dels projectes s'estan duent a terme a través de treball en grups.

Treballar d'aquesta manera té avantatges significatius com, per exemple, que els estudiants aprenen millor perquè participen activament en el procés d'aprenentatge, tenen una comprensió més gran del tema i retenen la informació per més temps.


Pautes generals del treball col·laboratiu.

• És necessari que el professor faci saber als alumnes des del principi que treballaran en grup i quines són les tècniques que usarà, a més d'informar-los de la importància i beneficis de l'aprenentatge en col·laboració.

• El professor ha de planejar cada etapa del treball en grup; cal decidir quins temes, àrees o projectes poden presentar-se, com organitzar els grups d'alumnes, i a més, explicar-los com se'ls avaluarà.

• És necessari crear tasques que requereixin interdependència, explicar la importància de treballar en grup per arribar a una finalitat concreta, assignar als alumnes tasques segons les seves habilitats i assegurar-se que el treball estigui equitativament repartit amb la finalitat que tots aportin la seva part al resultat final.

• Es poden formar molts tipus de grups depenent de les circumstàncies: homogenis o heterogenis, grans o petits, etc. En tot cas, els grups formats es poden reestructurar durant el desenvolupament del projecte, tant per adaptar-los a les successives activitats com per remeiar els casos en els quals no funcionin com seria desitjable.

• Tinguem en compte que, quan s’usen eines de comunicació i plataformes de treball col·laboratiu, els grups poden estar formats per alumnes de diferents centres. Això enriquirà notablement el projecte, pel fet d’introduir no solament el necessari ús de les TIC per a la comunicació, sinó també un important factor intercultural en els processos de negociació.

• Actuació del professor. Quan es treballa en grups de col·laboració, el professor té el paper de facilitar les coses; és un mediador. Així mateix, també ha d'ajudar el grup a desfer-se dels errors conceptuals, supòsits falsos i raonaments erronis. Per tant, una vegada que els grups estan formats i els estudiants estan treballant, el professor ha d'intervenir com a recurs i guia, donar-los pistes perquè descobreixin per si mateixos i reorganitzar les tasques segons els descobriments dels alumnes i segons el funcionament del grup.

El primer que ha de fer el professor una vegada formats els grups, és cerciorar-se que tots els membres comprenguin el que es pretén que facin i que han identificat la informació disponible i han decidit si aquesta és suficient. A continuació ha d'intervenir en els grups i aconseguir que es facin preguntes del tipus per què?, com?, què?, on?...

En el procés d'avançament en el treball, les preguntes que al principi es plantejaven els alumnes es convertiran en preguntes més específiques que en molts casos necessitaran nous enfocaments i el professor haurà de redirigir el treball.

El professor ha d'actuar com a supervisor i avaluador, comprovar que els alumnes compleixen les seves tasques en el grup, que els continguts s'estan treballant correctament i que el grup com a tal està en condicions de complir els objectius plantejats. Això atorga una especial importància a l'avaluació contínua. Si el grup no funciona com s'espera, el professor, amb la col·laboració dels alumnes, ha de descobrir quines són les causes i aplicar els remeis convenients: provocar i dirigir una reflexió interna en el grup, reestructurar el repartiment de tasques o modificar-ne la composició.


Tornar a la Unidad 1

Obtingut de «http://etwinning.cnice.mec.es/apls/cursos/curso_ca/index.php/Documents_1.b:_Aprenentatge_en_col%E2%80%A2laboraci%C3%B3»
Eines de l'usuari
Contacte