Documents 1.b: Aprenentatge en col•laboració

En l'aprenentatge en col·laboració l'activitat s'estructura de manera que els alumnes treballen junts, aprenent els uns dels altres; es fa, doncs, necessària la interacció i la participació de tots. D'aquesta manera, s'aconsegueix que l'alumne se senti responsable del seu aprenentatge i de la resta del grup.

L'aprenentatge en col·laboració no és l'única forma d'aprendre, sinó una estratègia més. Hi ha un cert consens a admetre que millora la motivació, el rendiment, les habilitats socials i les estratègies d'aprenentatge dels alumnes. Aquest tipus d'aprenentatge sol ser especialment adequat quan un grup d'alumnes treballa entorn d'un projecte en el qual la col·laboració de tots els integrants resulta necessària per a la consecució de l'objectiu proposat. Com veurem, aquesta és la situació de partida de molts dels projectes que es desenvolupen en el marc de l'acció eTwinning.

L'aprenentatge en col·laboració no consisteix únicament a formar grups d'alumnes i esperar que aprenguin. En comparació amb altres formes d'aprenentatge, es fa encara més necessari el disseny de l'activitat a partir d'un currículum basat en projectes, uns materials adequats i una supervisió per part del professor dels processos que tenen lloc en el grup d'alumnes: desenvolupament de les activitats planificades, participació de tots els membres, negociacions de conflictes, rols assumits pels alumnes...

Aquesta forma d'aprenentatge es fonamenta en la teoria del constructivisme situat. La teoria general del constructivisme estableix que l'aprenentatge és un procés en el qual el coneixement es construeix a partir del coneixement previ de l'individu integrant i assimilant el coneixement nou de forma activa, sent l'alumne protagonista del seu propi aprenentatge. El constructivisme situat incorpora a aquesta teoria general la dimensió social de l'aprenentatge, destaca la importància que té la interacció entre companys i amb el professor en el procés de construcció del coneixement.

Davant d'enfocaments més cognitius en què es considera que l'alumne construeix el seu aprenentatge individualment a través de la interacció amb el currículum, el fenomen o el problema, es considera que el coneixement es construeix necessàriament en situacions que proporcionen experiències concretes que permeten a l'alumne explorar i reflexionar amb els companys i el professor.

Què és i com organitzar la col·laboració

La col·laboració en un projecte és més que la mera comunicació o coordinació entre els participants. Ha de ser un element essencial en el projecte, una forma d'entendre i organitzar tot el procés, des del plantejament inicial fins a la conclusió. Aquesta col·laboració pot donar-se en diversos àmbits, tots complementaris. La riquesa i varietat en les interaccions entre els participants és el que marca, la majoria de les vegades, la qualitat d'un projecte. En general, no estem acostumats a treballar de manera col·laborativa. Al principi, intentar organitzar un projecte d'aquesta forma pot semblar complicat, però en el fons només es tracta de replantejar les metodologies i objectius, assumir que hem de renunciar a certes dinàmiques habituals a l'aula a canvi d'abastar unes altres que tradicionalment estan absentes. Quan comencem a treballar amb una estructura de col·laboració, veiem de seguida que és una forma fàcil, eficient i motivadora tant per als alumnes com per als professors.

És fonamental negociar a partir de les idees inicials, trobar uns objectius, continguts i metodologies que vulguin –i puguin- ser assumits per tots. En definitiva, trobar un disseny final i un desenvolupament del projecte que sigui obra de tots els participants i en el qual tots es trobin còmodes i se sentin identificats.

Algunes línies de col·laboració poden donar-se i han de donar-se entre:

• Professors coordinadors. És fonamental la negociació i el bon enteniment entre els professors responsables del projecte. Els currículums poden ser molt diversos en tots els països participants i hem d'assegurar-nos que les nostres necessitats i les dels nostres socis són compatibles. Això no implica necessàriament trobar un professor amb idees idèntiques a les nostres. El concepte d'intercurricularitat pot estendre's també als coordinadors; un projecte sobre medi ambient pot desenvolupar-se des de les àrees de ciències, ètica i economia, i cadascuna tenir com a responsable un soci d'un país diferent. No és la identitat, sinó la complementarietat el factor principal que ha de tenir-se en compte.

• Grups de professors. Dins de cada centre és habitual que es requereixi en major o menor mesura la participació d'altres professors. Aquesta no ha d’ocórrer necessàriament amb el mateix grau d'implicació i compromís en tots els casos. Podem necessitar la presència contínua de professors d'altres àrees o grups, o bé aportacions puntuals per a activitats concretes.

• Professors i alumnes. Normalment, la majoria dels nostres alumnes, sobretot a partir de determinada edat, dominen algunes eines bàsiques com ara correu electrònic o programes de missatgeria instantània –com Skype-. També és probable que alguns sàpiguen crear i gestionar altres eines com blogs o wikis, a més de tenir un cert domini de programes d'edició de textos o multimèdia Per què no preguntar-los què saben fer? Podem comptar amb la seva col·laboració en tots els nivells del projecte; no solament com a alumnes destinataris, sinó també com a creadors de continguts o dissenyadors. Segurament, aportaran idees noves i, sobretot, se sentiran molt més implicats en el projecte.

• Alumnes del mateix centre. Podrem aconseguir més motivació en els alumnes si els fem partícips actius del seu propi aprenentatge. Per afer-ho, el treball en grup és una eina especialment útil. La forma d'organitzar el treball en un projecte ha de ser variada i adaptar-se a cada activitat concreta. Encara que el treball individual pot ser molt adequat per a algunes activitats, l'organització en grup fomentarà destreses socials i d'autoaprenentatge. Tant si es fa en parelles o en grups més grans, el professor ha d'ajudar els alumnes a establir una divisió de tasques que resulti eficaç i equilibrada, i també a proporcionar les fonts per a obtenir la informació i supervisar la qualitat i correcció dels treballs. Treballar en grup permet aprofitar millor les destreses dels alumnes; tasques com ara recerca d'informació, redacció, edició i publicació, presentació pública, etc. poden assignar-se segons com s'ajustin a les característiques i coneixements de cadascun.

• Alumnes dels diferents centres. Aquest és l'element central en un projecte eTwinning. Si volem desenvolupar en els nostres alumnes competències lingüístiques, interculturals i socials, hem d'organitzar el projecte de manera que es faci necessària la interacció entre els alumnes de diferents centres. No es limita això a elaborar materials de forma paral·lela i després comparar-los a l'aula. Podem augmentar el nivell de coneixement mutu i de col·laboració si triem les activitats adequades. Així, si preveiem activitats de comunicació entre ells (per correu, xat, fòrums, etc.), podem dissenyar-les amb uns objectius clars i ben definits. Davant un intercanvi de correus en els quals els alumnes es presenten, podem demanar-los que elaborin un document de text o una presentació de diapositives per a comparar-se amb el grup d'alumnes de l'altre centre. Això els obligaria a demanar i oferir informació concreta i que permeti aquestes comparacions. Aquest mecanisme d'intercanvi d'informació, negociació de continguts i elaboració conjunta d'un document comú pot aplicar-se a qualsevol producte final que vulguem elaborar. Així mateix, si volem fer algun tipus de competició per equips, podem organitzar-los amb membres de diferents nacionalitats, de manera que el company sigui el que estigui a l'altre costat de l'ordinador i no l'alumne de la taula contigua.

Quan analitzem projectes amb un grau notable de col·laboració, podem observar que, no sols s'aconsegueixen els objectius previstos, sinó que altres factors com la motivació o la qualitat final dels materials elaborats augmenten considerablement.

L'Aprenentatge en Col·laboració amb el suport de l'ordinador

Com el seu nom indica, incorpora les possibilitats de les TIC al model esmentat anteriorment. Aquest té especial importància en els projectes eTwinning, en què la col·laboració entre dos centres de dos països diferents té lloc necessàriament a través de les TIC. Gràcies a les TIC, el concepte treballar junts adquireix un nou significat perquè és possible treballar amb una escola situada a milers de quilòmetres a través del correu electrònic o amb un expert en un tema concret a través d'un xat; d'aquesta manera, els murs del centre escolar deixen de ser una limitació física per a tenir accés a recursos i persones, ja sigui de l'entorn proper a l'escola o més enllà d'aquest.

A més de les noves possibilitats de comunicació, les TIC proporcionen noves formes de sustentar i fomentar el treball en col·laboració per la capacitat d'aquestes per a accedir i tractar la informació. Per exemple, el fet que totes les intervencions en un fòrum es mantinguin (en contraposició a les intervencions parlades), que es pugui tornar-hi, contestar-les, matisar-les... ofereix més oportunitats de col·laboració (al marge que els participants estiguin a la mateixa aula o no), i també d'aprendre a assimilar la construcció d'un discurs en què els arguments intenten estar justificats, són rebatuts i tornats a elaborar.

Un altre exemple important són les plataformes de treball col·laboratiu, com la que s'ofereix en el portal eTwinning als centres agermanats i denominada TwinSpace. És un espai virtual comú en Internet per als membres del projecte; allí podem emmagatzemar, organitzar, corregir i compartir documentació i informació (en forma de documents de text, imatges, avisos, etc.) d'una manera molt àgil, sense papers i accessible en tot moment i des de qualsevol lloc, cosa difícil d'imaginar en un context escolar tradicional.

Consideracions pràctiques

Afrontar de forma realista el model d'Aprenentatge en Col·laboració amb el suport de l'ordinador en el cas dels projectes eTwinning requereix conèixer aspectes pràctics del treball diari a classe que convé tenir en compte:

Organitzatius

Els professors que participen en experiències en les quals els alumnes treballen en grups amb ordinadors observen que el control de la classe és molt diferent de l'habitual. L'alumne té davant l'ordinador, que és al seu torn una font d'informació (a més del professor) i un important focus d'atenció (i, de vegades, de distracció), cosa que origina amb freqüència situacions incòmodes (segons ho descriuen els mateixos professors), ja que es produeix, d'una banda, una pèrdua d'autoritat del professor perquè deixa de ser l'única font d'informació i, d’una altra banda, també es perd el control del que els alumnes estan fent. Aquesta situació evoluciona normalment, passades una sessió o dues (després que s'estableixin unes normes a classe i una planificació acurada del treball que es farà amb els ordinadors...), cap al que sol ser la situació més normal: el professor assumeix que té el paper de facilitar i organitzar el treball dels grups, i l'alumne, al seu torn, entén el seu paper actiu de forma responsable.

Curriculars

En relació amb el que s’acaba d’exposar, hi ha la necessitat de tenir o preparar un currículum basat en projectes, de manera que el desenvolupament del projecte cobreixi els aspectes curriculars que ens marquem com a objectiu, expressats de manera general (per exemple, el maneig escrit de la llengua estrangera) i concreta (per exemple, el coneixement del concepte de piràmide de població). Això orientarà i facilitarà el treball dels nostres alumnes. És també important preveure que el treball amb projectes sol generar productes en forma de dossiers, materials gràfics, etc., en format tradicional o en format multimèdia (pàgines web, enregistraments de vídeo, etc.).

El projecte ha de servir a les necessitats curriculars de tots els participants. La comunicació entre els socis prèvia a l'inici del projecte és fonamental, ja que hi ha una gran varietat en els currículums dels diferents països. Assenyalàvem abans que no és necessari trobar un soci que estigui impartint els mateixos continguts, amb els mateixos objectius, a alumnes de la mateixa edat que els nostres. És la complementarietat dels objectius, i no la igualtat d’aquests, l'objectiu fonamental que hem de buscar.

Tecnològics

En la planificació del nostre projecte hem de disposar de les tecnologies disponibles en el nostre centre escolar: ordinadors, ample de banda d'accés a Internet, programari adequat per al nostre projecte (clients de correu electrònic, tractament d'imatges, etc.). Si no es troben disponibles a la nostra aula haurem de garantir l'accés a l'aula d'informàtica, a canons projectors...

També haurem de familiaritzar-nos amb el maneig d’aquests prèviament. A més, hem d'analitzar quin és el valor afegit que aquestes tecnologies aportaran en la seva integració en el nostre projecte, tant quant a la comunicació necessària amb un altre centre, com en el que les eines aporten per si mateixes; per exemple, permetre l'accés a certa informació en Internet. No és necessari tenir un gran equipament en el centre; l’aspecte fonamental quan dissenyem un projecte és tenir una idea adequada de les possibilitats, tant en equips com en accessibilitat o coneixements informàtics, i ajustar el disseny del projecte a aquestes circumstàncies.

Pedagògics

Les activitats que plantegem amb els nostres alumnes dins del desenvolupament del nostre projecte seguiran els principis de l'aprenentatge en col·laboració en molts casos, però és important no oblidar que en els projectes eTwinning la col·laboració no només s'estableix entre els alumnes de la nostra aula, sinó també amb els de l'aula del centre germà de l'altre país. Per això, hem de ser acurats perquè aquest contacte no es limiti únicament a un intercanvi de materials acabats o informació entre els dos països, sinó que també es produeixi la interacció i participació entre les dues classes (valorant la informació rebuda de l'altre centre, integrant-la en el nostre treball, aportant la nostra opinió...) i perseguint algun objectiu comú que faci necessària aquesta col·laboració.

Treball en grups

Per a desenvolupar un projecte eTwinning no és obligatori establir grups de treball amb els alumnes; això depèn de si els continguts que s’han de desenvolupar es presten a aquesta metodologia i de si el professor vol o utilitzar-la o no. No obstant això, la gran majoria dels projectes s'estan duent a terme a través de treball en grups.

Treballar d'aquesta manera té avantatges significatius com, per exemple, que els estudiants aprenen millor perquè participen activament en el procés d'aprenentatge, tenen una comprensió més gran del tema i retenen la informació per més temps.

Pautes generals del treball col·laboratiu.

• És necessari que el professor faci saber als alumnes des del principi que treballaran en grup i quines són les tècniques que usarà, a més d'informar-los de la importància i beneficis de l'aprenentatge en col·laboració.

• El professor ha de planejar cada etapa del treball en grup; cal decidir quins temes, àrees o projectes poden presentar-se, com organitzar els grups d'alumnes, i a més, explicar-los com se'ls avaluarà.

• És necessari crear tasques que requereixin interdependència, explicar la importància de treballar en grup per arribar a una finalitat concreta, assignar als alumnes tasques segons les seves habilitats i assegurar-se que el treball estigui equitativament repartit amb la finalitat que tots aportin la seva part al resultat final.

• Es poden formar molts tipus de grups depenent de les circumstàncies: homogenis o heterogenis, grans o petits, etc. En tot cas, els grups formats es poden reestructurar durant el desenvolupament del projecte, tant per adaptar-los a les successives activitats com per remeiar els casos en els quals no funcionin com seria desitjable.

• Tinguem en compte que, quan s’usen eines de comunicació i plataformes de treball col·laboratiu, els grups poden estar formats per alumnes de diferents centres. Això enriquirà notablement el projecte, pel fet d’introduir no solament el necessari ús de les TIC per a la comunicació, sinó també un important factor intercultural en els processos de negociació.

• Actuació del professor. Quan es treballa en grups de col·laboració, el professor té el paper de facilitar les coses; és un mediador. Així mateix, també ha d'ajudar el grup a desfer-se dels errors conceptuals, supòsits falsos i raonaments erronis. Per tant, una vegada que els grups estan formats i els estudiants estan treballant, el professor ha d'intervenir com a recurs i guia, donar-los pistes perquè descobreixin per si mateixos i reorganitzar les tasques segons els descobriments dels alumnes i segons el funcionament del grup.

El primer que ha de fer el professor una vegada formats els grups, és cerciorar-se que tots els membres comprenguin el que es pretén que facin i que han identificat la informació disponible i han decidit si aquesta és suficient. A continuació ha d'intervenir en els grups i aconseguir que es facin preguntes del tipus per què?, com?, què?, on?...

En el procés d'avançament en el treball, les preguntes que al principi es plantejaven els alumnes es convertiran en preguntes més específiques que en molts casos necessitaran nous enfocaments i el professor haurà de redirigir el treball.

El professor ha d'actuar com a supervisor i avaluador, comprovar que els alumnes compleixen les seves tasques en el grup, que els continguts s'estan treballant correctament i que el grup com a tal està en condicions de complir els objectius plantejats. Això atorga una especial importància a l'avaluació contínua. Si el grup no funciona com s'espera, el professor, amb la col·laboració dels alumnes, ha de descobrir quines són les causes i aplicar els remeis convenients: provocar i dirigir una reflexió interna en el grup, reestructurar el repartiment de tasques o modificar-ne la composició.

Per a saber més

Com dissenyar projectes motivadors

En aquest enllaç es donen algunes idees per a aconseguir que els alumnes s’impliquin i se sentin compromesos amb un projecte. La motivació no només prové d’una sèrie d’activitats atractives, sinó també de la participació en tot el procés de presa de decisions. Seguint alguns principis d’aprenentatge per projecte, en aquesta presentació s’exploren formes de fomentar la motivació intrínseca dels alumnes i la seva participació en cada fase del projecte.

http://www.etwinning.es/es/formacion/talleres-de-desarrollo-profesional/457-como-disenar-proyectos-motivadores