Matemáticas para viajar a las ciudades (in)visibles
Matemáticas para viajar a las ciudades (in)visibles es un proyecto imaginativo que pretende dar a conocer seis ciudades y descubrir en ellas diferentes aspectos matemáticos del currículo.
El fet de buscar les matemàtiques en la vida real, fora de l’aula, i posar aquesta àrea de coneixement en connexió amb altres d’aparentment humanístiques constitueix un enfocament sens dubte original. Les dues fundadores del projecte ens relaten en l’article següent la seva experiència durant la realització del projecte i els seus beneficis per a la comunitat educativa:
Aquest projecte pren el seu nom del llibre d’Italo Calvino “Les ciutats invisibles”, una obra fantàstica inspirada en els quaderns de viatge de Marco Polo. A “Les ciutats invisibles”, Calvino ens apropa a través de la seva prosa poètica a un polièdric mirall de llocs amagats (les ciutats invisibles) amb les seves memòries, desitjos, permutes, signes... mostrant-nos les diverses òptiques des de les quals apropar-se a aquestes ciutats.
Aquesta idea ens va resultar molt interessant, ja que pensàvem que era una forma de presentar al nostre alumnat altres ciutats europees, diferents de les seves, i conèixer-hi la diversitat de les seves múltiples cares. Vam pensar que podria encaixar en una proposta dins del programa eTwinning, en el qual un objectiu important és conèixer i compartir experiències amb altres països del nostre entorn europeu.
Marco Polo i altres viatgers que com ell, a través de la ruta de la seda, per exemple, han aportat coneixements i sabers d’altres cultures, han fet d’Europa el que és avui, i el que volem que segueixi sent, un lloc on caben i es barregen les diferents cultures. Com deia Doris Lessing en el seu discurs durant la recepció del premi Príncep d’Astúries 1:
”Quan em sento pessimista per la situació del món, sovint penso en aquella època, aquí a Espanya, a principis de l’edat mitjana, a Còrdova, a Granada, a Toledo, en altres ciutats del sud, on cristians, musulmans i jueus convivien en harmonia; poetes, músics, escriptors, savis, tots junts, admirant-se els uns als altres, ajudant-se mútuament. Va durar tres segles. Aquesta meravellosa cultura va durar tres segles. S’ha vist alguna cosa semblat al món? El que ha sigut pot tornar a ser.”
Amb aquestes premisses vam iniciar el nostre projecte. El treball va durar 6 intensos mesos i va ser realitzat per 44 alumnes txecs i espanyols en castellà.
Volíem treballar amb un enfocament multidisciplinari amb ciutats en els dos països, així que la primera cosa va ser triar un criteri objectiu per seleccionar quines ciutats havien de ser presents en el projecte. La idea va ser quedar-nos amb aquelles que, elles mateixes en el seu conjunt o algun dels seus monuments fos a la llista de patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Les ciutats que vam triar van ser:
Brno, Český Krumlov, Lednice, Praga, Telč, Zd’ar nad Sazávou a la República Txeca i Santiago de Compostel·la, Toledo, Granada, Madrid, Barcelona i València a Espanya.
En aquesta selecció, la nostra pretensió era que els estudiants coneguessin algunes de les seves parts (in)visibles, i des de diversos aspectes no només el matemàtic, sinó també artístics, històrics, literaris, etc. D’aquesta manera, ens vam llançar a l’aventura de crear una sèrie d’unitats didàctiques que ajudessin els nois/as a descobrir aquests aspectes “menys visibles” en el barroc compostel·là, el rectangle auri i Mies Van den Rohe a la Vila Tugendat, Dalí i el número d’or a propòsit de la visita a Zd’ar nad Sazávou, els mosaics de l’Alhambra de Granada, la llotja de mercaders de València, les catenàries de la Sagrada Família...
L’espai de treball TwinSpace proveeix d’eines molt útils per poder realitzar un bon treball en equip, malgrat les dificultats intrínseques que comporta desenvolupar un projecte en la distància. Vam intentar aprofitar les eines que aquest ens proporcionava: xat, fòrums, editor wiki, editor web... encara que per a algunes tasques també vam usar eines externes: Webquest, Skype,...
La primera fase del projecte va ser per conèixer-se. Volíem que els i les alumnes es coneguessin i parlessin dels seus països, del que els agradava, de tot allò que podria acabar apropant-los, en definitiva.
Amb aquest objectiu, vam crear un fòrum en l’espai de treball TwinSpace que consistia en un cafè virtual Café Doña Urbanita, en el qual es van adonar –ens ho explicaven després en les classes– que els agradaven els mateixos llibres, la mateixa música, les mateixes sèries; i fins i tot les disfresses de carnestoltes tradicionals d’algunes zones d’un país i l’altre tenien semblances!
En aquest fòrum havien de realitzar, a més, algunes tasques, com ara discutir sobre algun fragment del llibre d’Italo Calvino:
Marco Polo descriu un pont, pedra per pedra.
· Però quina és la pedra que sosté el pont? - pregunta Kublai Kan.
· El pont no està sostingut per aquesta pedra o aquella –respon Marco– sinó per la línia de l’arc que formen totes.
Kublai es queda silenciós, reflexionant. Després afegeix:
· Per què em parles de les pedres? Només és l’arc, que m’interessa.
Polo respon:
· Sense pedres no hi ha arc.
A més d’aquestes activitats al fòrum per trencar el gel, cada país, treballant per grups, va preparar uns petits documents sobre les ciutats per pujar a l’espai de treball Twinspace i per presentar als altres a través de videoconferència.
https://picasaweb.google.com/lh/photoEj9l9IHpgdfKIT6RCqINQtMTjNZETYmyPJy0liipFm0?feat=directlink
La resta del procés de treball i la metodologia emprada en cadascuna de les parts del projecte es poden veure en l’enllaç següent.
També trobareu més informació sobre eTwinautes a les ciutats (in)visibles en els enllaços següents:
Com a conclusió, ens agradaria comentar que estem molt satisfetes dels resultats obtinguts amb el projecte, malgrat que no ha estat exempt de dificultats. Ens agradaria compartir-ne algunes, potser a algú li pugui ser útil saber com vam mirar de solucionar-les:
El CPI Viaño Pequeno és un centre rural i va haver-hi molts problemes amb Internet, problemes que també tenen els estudiants a casa. Per intentar reduir les activitats que requerien més disponibilitat de connexió a la xarxa, vam optar per presentar-los el treball com a WebQuest, donant-los així la possibilitat de fer-lo offline, a diferència del grup txec, que va treballar a través de la Wiki del TwinSpace.
Els horaris, molt diferents, de tots dos centres van fer que haguéssim de reduir les sessions de videoconferència que inicialment havíem planificat i fer més ús d’eines asíncrones com ara blog i fòrums.
Pensem que el que potser va complicar més el procés de treball va ser nostra enorme ambició: vam fer un projecte que abastava molt en poc temps. Precisament per això sentim una gran emoció i satisfacció per la feina feta per l’alumnat. A més, la millor recompensa que hem tingut en aquest sentit és que la majoria estaven expectants per continuar-hi aquest any i, de fet, hem llançat aquest curs 2014 “etwinautes a les ciutats invisibles”, reprenent el projecte anterior, amb més socis i noves localitzacions per conèixer a Europa.
Després d’aquesta experiència, valorem molt positivament els projectes eTwinning pel que suposen quant a contacte entre les i els joves que seran el futur d’Europa, pensem que treballar en aquest projecte en particular va fer que el nostre alumnat fos una mica més conscient de la riquesa cultural d’aquesta unió de nacions.
Mª del Carmen Buitrón Pérez
CPI Viaño Pequeno, Viaño Pequeno, Espanya
Olga Martínez Cancelas
Klasické a španělské gymnázium, Brno-Bystrc, Brno, República Txeca
Font de les imatges: TwinSpace del projecte.
