Etwinning

The hole puncher: aprenentatge i pràctica en FP

Título: The hole puncher: a mechanical international project

Etapa educativa: formació professional - Cicle de Grau Superior en Programació de la Producció en Fabricació Mecànica

Alumnes de centres de Formació Professional de diferents països europeus amb ganes d’aprendre i treballar en col·laboració. Un grup de docents ansiosos per innovar i utilitzar les TIC. La combinació perfecta per a engegar un projecte eTwinning i aconseguir per això un Premi Nacional en l’edició de 2012.

En efecte, alumnes i professors del Cicle Formatiu de Grau Superior de Fabricació Mecànica de tres centres a Espanya, Itàlia i Alemanya han sigut els protagonistes de The Hole Puncher: a mechanical international project. En el CIP Virgen del Camino (Pamplona, Navarra) han sigut els alumnes del primer curs de Programació de la Producció en Fabricació Mecànica els implicats en el projecte, sota la coordinació del seu professor Javier Muñoz Nieva.

Els professors de l’especialitat de Fabricació Mecànica dels tres centres tenien molt clar cap a on orientar aquest projecte des que van entrar en contacte a través d’eTwinning. En paraules de Javier Muñoz “es tractava de dissenyar i construir un dispositiu mecànic entre els tres centres de FP. Podia ser qualsevol conjunt mecànic no especialment complicat,  que s’adaptés a la idea inicial del projecte, per la qual cosa vam acordar la fabricació d’una perforadora de paper (hole puncher) a partir d’un suggeriment del soci alemany”.

I al voltant de la construcció de la perforadora de paper anaven a girar moltes de les activitats que els alumnes de 17 a 20 anys dels tres centres exercirien al llarg del curs escolar 2010/2011. Un procés de treball que va implicar no només el disseny, estudi tècnic, programació i posterior mecanització de cadascuna de les peces del conjunt mecànic, sinó també la comunicació i intercanvi d’informació, experiències i tècniques entre els alumnes dels tres centres socis.

El projecte brilla per molts aspectes. Un d’aquests és una excel·lent integració curricular. Al centre espanyol, la programació del projecte va ser inclosa en quatre mòduls que havien de cursar els alumnes (Interpretació Gràfica, Definició de Processos, Execució de Processos i Anglès) i es va comptar amb la participació d’altres membres de la comunitat educativa per a la realització de les activitats de presentació. A més a més, l’estreta col·laboració entre els professors dels diferents centres ha donat lloc a unes activitats ben delimitades i un pla de treball definit, en què s’han detallat fins i tot les eines i l’idioma a utilitzar en cadascuna d’aquestes. Aquesta coordinació ha sigut clau per a complir els terminis establerts i establir tots els aspectes tècnics relacionats amb el conjunt mecànic que calia fabricar: sistema d’unitats, normes de dibuix, sistemes de toleràncies de fabricació, compatibilitat de fitxers de dibuix, normalització de rosques, molles, cargols, etc.

Una vegada establertes les bases organitzatives de projecte, fixats els objectius i previst el conjunt mecànic final solament faltava posar-se a la feina… i mai millor dit! Una vegada explicat el projecte als alumnes i havent estat donats d’alta en el TwinSpace, es va dur a terme la primera tasca a l’inici del curs, la que establia les bases de la futura col·laboració entre tots els participants: la presentació d’alumnes, centres, ciutats i països per mitjà d’activitats publicades en el TwinSpace. Després d’aquesta primera presa de contacte, els alumnes de cada centre van començar a dissenyar tres peces diferents de la perforadora fent ús d’un programa de 3D, “amb la finalitat de fabricar un prototip inicial, que els serviria per a detectar errors i poder corregir-los en la posterior fabricació en sèrie del producte”.

Javier ens explica que “durant l’últim trimestre del curs vam començar la fabricació en sèrie dels conjunts, amb el mateix criteri de repartiment de peces en la fabricació que l’acordat per al prototip: en cada institut fabricarien les peces necessàries per a obtenir 6 Hole Punchers, i per això també va ser necessari l’enviament de peces d’una ciutat a una altra”.

Per tant, després de la mecanització, es va passar a l’intercanvi de peces per transport ordinari internacional entre els tres països, perquè els alumnes de cada centre poguessin assemblar-les. El resultat han sigut sis conjunts mecànics, sis perforadores de paper, cadascuna d’elles formada per peces estudiades tècnicament, dissenyades i fabricades per alumnes dels 3 països participants en el projecte. Amb aquest procés de treball hi ha cap dubte del caràcter col·laboratiu del projecte? Referent a això, Javier afirma que “regularment entre els tres instituts ens intercanviem fitxers de dibuix en formats compatibles i vam anar modificant algunes parts del disseny inicial i també vam acordar aspectes relatius a: toleràncies de fabricació, normes a aplicar, llista de materials a utilitzar en la fabricació, programes de CNC, etc.”, mitjançant el TwinSpace, el correu electrònic i l’eina Skype, amb la qual van fer diverses videoconferències.

“Coincidint amb el final del projecte, la primera setmana de juny de 2011, i a proposta del soci alemany, vam organitzar una reunió a l’institut de Weissenburg (Alemanya), al qual vam acudir una representació de professors i alumnes de cada institut i vam fer activitats docents conjuntes, que ens van servir per a conèixer el dia a dia de les seves classes, el seu sistema educatiu,  per a preparar futurs projectes de col·laboració i per a conèixer aquesta petita ciutat de Baviera” comenta Javier.

Gràcies a la producció de documents finals sobre el desenvolupament complet del projecte, tals com un resum informatiu, imatges i vídeos sobre el projecte a cada país i una avaluació final, hem pogut conèixer el procés de treball que ha tingut com a resultat sis perforadores de paper com a producte tangible i innombrables beneficis intangibles. L’augment de la motivació en professorat i alumnat, que se sentien part d’un equip europeu, i la millora  del nivell d’anglès dels alumnes, ja que era l’idioma triat per a la comunicació, entre uns altres.

Javier afirma que “va augmentar el grau de satisfacció el fet de disposar dels conjunts muntats en cadascun dels instituts, sabent que es tractava de conjunts internacionals fabricats per alumnes de la mateixa especialitat però de diferents països. També va ser gratificant i ben valorat, tant per alumnes, pares i professors el viatge que vam fer a Alemanya amb una representació dels alumnes participants en el projecte en el qual, a més de conèixer el funcionament de la FP allí, vam poder fixar la nostra relació de cara a futurs projectes en comú”.

Però… deixem que siguin els mateixos alumnes els que ens donin la seva opinió. Un d’ells, Carlos Martínez reconeix que “aviat el projecte va començar a agafar forma, un projecte molt interessant des del punt de vista de l’alumnat ja que cap pensava a l’inici de primer de formació professional, que faríem una cosa així. Veure’ns amb alemanys i italians via webcam, utilitzar eTwinning com a fòrum, poder parlar entre nosaltres, conèixer els nostres gustos, i conèixer la regió en la qual viuen els nostres companys estrangers a través d’exposicions Powerpoint". Per la seva banda, Darío Prats ressalta “la col·laboració d’alumnes i professors que ens va servir per a promoure la relació  entre els participants d’aquest projecte i  vam aprendre a valorar la importància del treball en equip. Van ser uns dies molt intensos en els quals vam conèixer una altra cultura, l’alemanya, una altra forma de treballar a l’institut alemany, vam visitar els seus tallers, una de les seves fàbriques i vam compartir amb ells des de classes lectives fins  a un altre tipus d’activitats. El que ens va servir per a comprovar que havíem fet un bon treball  en conjunt, col·laborant entre tots, i que sempre cal aprendre coses d’altres cultures  i per descomptat també els podem oferir la nostra”. Un altre alumne opina que “tots els que vam participar vam quedar satisfets, i més havent viatjat a Alemanya per a completar el projecte”.

Definitivament, un projecte de marcat caràcter col·laboratiu que ha promogut la relació entre estudiants de mecànica i ha suscitat l’intercanvi d’experiències entre professors de diferents països d’una manera molt innovadora… molt eTwinning! No deixis de veure aquesta presentació del projecte que va ser exposada en el lliurament de Premis Nacionals eTwinning 2012:

Embed Embed this video on your site

Entra en el TwinSpace del projecte i accedeix des d’allí als materials que, en forma de vídeo, mostren tot el procés de treball:

Enllaços:

TwinSpace: http://new-twinspace.etwinning.net/web/p33116