Etwinning

Rúbrica per a un projecte de qualitat: 3. Comunicació i interacció entre centres socis

Aquest és el tercer dels sis articles que tenen per objecte presentar els indicadors dels diferents criteris de la Rúbrica per avaluar la qualitat d’un projecte eTwinning (pots veure els 6 criteris de qualitat fent clic aquí). En aquest cas, el criteri que presentem és el de la Comunicació i interacció entre centres socis. Aquest criteri avalua la qualitat de les activitats de comunicació que els docents dissenyen per als seus socis i alumnes i amb aquests per tal de compartir el treball realitzat sobre els temes tractats en el projecte.

En un projecte eTwinning, la comunicació i interacció entre els actors del projecte és un requisit mínim indispensable. Comunicació i interacció entre els docents socis, necessària en l’inici per consensuar i debatre el disseny i planificació del projecte, així com en cada etapa del seu desenvolupament i en la seva finalització. Comunicació i interacció també entre els alumnes, necessària per conèixer-se, treballar, compartir resultats i/o prendre decisions conjuntes quan duen a terme les diferents tasques del projecte dirigides a la consecució d’un producte final conjunt.

El grau de comunicació aconseguit en els processos de comunicació i intercanvi d’informació entre docents i alumnes marcarà la diferència tal com ho expliquen els indicadors de la rúbrica. També, marcarà la diferència el tipus de comunicació utilitzada, que pot ser tant individual, com en petits grups i que pot incloure diferents propòsits: votacions, concursos, etc. dissenyats per animar els alumnes a llegir, sentir o veure el treball dels seus companys.

Aquests són els indicadors de qualitat graduats del mínim al màxim grau per al criteri de “Comunicació i interacció entre centres socis”. Tens pensat iniciar un projecte en eTwinning? Tens algun projecte en marxa? Aplica aquests indicadors a la teva idea i utilitza’ls com una rúbrica. En quina posició estàs?

1. Les activitats planificades no exigeixen la comunicació entre els alumnes per poder-se dur a terme. Els alumnes es limiten a crear una varietat de produccions i les comparteixen al TwinSpace o una altra eina semblant sense que hi hagi interacció o reacció a aquestes comunicacions. Cap o molt pocs alumnes fan servir el TwinSpace o altres eines de comunicació: podria tractar-se d’un simple intercanvi de correus amb informació personal, però són els docents els que pugen el treball dels alumnes a la plataforma. 

2. Els alumnes socis creen una varietat de produccions i les comparteixen al TwinSpace o una altra eina similar externa. No obstant això, els docents han proposat poques activitats (o cap) que assegurin que els alumnes comparteixen i es comuniquin de manera real. Els alumnes de cada país treballen per separat, existeix poca coordinació en els temes tractats pels docents associats. 

3. Els alumnes han compartit els seus productes i aquests s’han millorat amb les aportacions dels seus socis, ja que els docents han proposat activitats específiques perquè es produeixi la interacció entre els alumnes dels diferents països. Els diferents centres han treballat els mateixos temes seguint instruccions comunes o similars, per la qual cosa els alumnes han sentit curiositat per veure les creacions dels seus companys i hi han reaccionat. S’han compartit temes (proposats pel professor), però no prou per realitzar un producte final comú al TwinSpace o una altra eina.  

4. La informació s’ha compartit amb objectius clarament definits: comparació, aprofundiment en l’aprenentatge, ampliació dels horitzons de l’alumne. Aquests objectius s’han aconseguit mitjançant processos d’ensenyament dissenyats pels docents i llocs en pràctica pels alumnes gràcies a una correcta comunicació entre els alumnes que ha sigut un objectiu primordial guiat pels docents (excel·lent ús de les eines de comunicació del TwinSpace o altres com ara Videoconferència…). El treball s’ha compartit, s’han tractat temes comuns, s’han debatut els temes entre els alumnes; el material està organitzat, però no hi ha un producte final compartit, el treball final dels alumnes es puja a un TwinSpace –o una altra plataforma- ben organitzat, encara que aquesta comunicació no hagi desembocat en un producte final col·laboratiu.

5. A més de l’anterior, els docents han afavorit els intercanvis i el fet de compartir informació com un primer pas cap al treball de col·laboració entre alumnes. El treball s’ha compartit, s’han tractat temes comuns, s’han debatut els temes entre els alumnes, hi ha un resultat final.

La comunicació entre els docents és un element crucial en la planificació d’un projecte, però s’ha de mantenir al llarg de tot el procés revisant, modificant i reconduint, si cal, el que s’ha planificat de manera consensuada per aconseguir els objectius proposats. Un exemple de qualitat en comunicació entre docents és la proposta de Juan F. Peñas Viso del CPEIP San Babil, Navarra, que descriu, en un article al nostre web, un magnífic exemple de comunicació entre docents i en el qual inclou consells i eines molt útils per dur-la a terme (pots veure l’article fent clic aquí).

Conclusió: Busca el consens i fomenta el debat amb els teus socis en la planificació i desenvolupament del projecte. Assegura’t de dotar al teu projecte eTwinning de les eines i situacions necessàries perquè els teus alumnes es comuniquin.

Font imatges: SNA eTwinning.